PRESENTEM ELS CLIKS DE MONTBLANC, UN A UN!!

La nova samarreta de Barjaula enguany ha presentat un disseny que ha fet les delícies de grans i petits. El disseny, obra de Xavier Iborra, consisteix en una representació del seguici popular montblanquí amb trets i característiques dels coneguts clics de playmobil. La primera tirada de samarretes està pràcticament exhaurida i l’associació n’estudia un segon tiratge. Esperem que us agradin i que aprengueu coses noves del nostre seguici.

Tots aquells que estiguin interessats en adquirir-ne poden posar-se en contacte amb l’associació a través del correu electrònic: ajbarjaula@gmail.com

ELS GEGANTS

Els gegants de Montblanc foren construïts a Barcelona l’any 1864. Amb la seva representació es pretenien mostrar certs aires senyorials. Per aquest motiu, el gegant sosté en la mà esquerra un document que simbolitza la carta de població atorgada pel comte rei Alfons I, l’any 1163, i amb el dit índex de la mà dreta posa en evidència la seva autoritat. La geganta té especial cura en el seu vestuari i pentinat, antigament les peluqueres del poble es desplaçaven a Barcelona per assebentar-se de la moda de pentinats cada any i la plasmaven a la geganta perquè les dones del poble n'estiguéssin al corrent. A la mà dreta sosté un ram de flors i a l’esquerra un mocador de seda.

Durant les seves actuacions destaquen les ballades de pasdobles acompanyats per la Banda de música Verge de la Serra, "Amparito Roca" és la peça més emblemàtica. L’any 1992 es van realitzar dues rèpliques de gegants amb una reducció notable del seu pes, però no de l’alçada. Montblanc: l'únic poble amb una còpia de seguretat dels gegants.

Són l'element folklòric més estimat de la vila, superant la infantesa els montblanquins els acompanyen a crits d'olé durant els seus balls i només apareixen en poquíssimes ocasions durant l'any; qualsevol altre desplaçament s'ha de fer amb molta cura per prevaldre el seu component de fet extraordinàri.

ELS BASTONERS

S’acredita la seva existència en un document de 1734 on es reflecteix una actuació del grup a Barcelona i, posteriorment, l’any 1871 actuaren davant el rei Amadeu de Savoia. Durant la Guerra Civil s’interrompé la seva activitat i no ressorgí fins als anys seixanta del s. XX.

El seu origen sembla medieval, s’utilitzaven els raigs de les rodes de carros com a mètode defensiu en els atacs de lladres als carruatges. Amb la música suau d’una flauta, els bastoners ballen a cops forts i secs de bastons. El blanc de la camisa i el pantaló combina amb els complements (faixa, cinta de coll i espardenyes) de dos colors, el vermell per esquerres i el blau per dretes . Des de 1979 el Ball de Bastons compta amb una colla infantil que garanteix la continuïtat del grup.

ELS GRALLERS

Antigament existien tres colles de gralles que desaparegueren amb el temps. No fou fins als anys setanta quan un grup de joves montblanquins decidiren crear un nou grup de grallers, format per tres gralles, un bombo i una caixa de percussió. La seva música sempre ha acompanyat el seguici popular. l'any 2006 hi va haver l'últim dels relleus de grallers que ara segueixen obrint matines al mig de la plaça: "pell de gallina".

L'ÀLIGA

Documentada des de 1579 l’àliga forma part dels elements folklòrics tradicionals de Montblanc. Antigament ballava acompanyada pels aligots que es movien al seu voltant, aquests foren cremats durant la Guerra dels Segadors. L’àliga perdurà fins a l’any 1811 quan els francesos, que no volien competències imperials, la llençaren a la foguera encesa en la plaça Major.

No fou fins al 1981 quan un grup de montblanquins decidiren recuperar-la. Avui en dia quan actua i sempre balla acompanyada pels grallers.

ELS NANUS

Resta desconeguda la data d’origen dels nanus, però es coneix que l’any 1911 les figures necessitaven una reforma. Antigament eren 12 nanus i ballaven sempre acompanyant els gegants. Els homes portaven un tricorni i perruca i les dones còfies de diferents colors. Un diable vermell era l’encarregat de controlar-los.

L’Associació Amics de Montblanc va ajudar a la recuperació dels actuals nanus. Són vuit i foren presentats el dia 6 de setembre del 1981 coincidint amb les Festes de la Serra, continuen acompanyant els gegants però, a més, tenen uns balls propis. L'any 2006 es recuperaren 4 nanus més per completar el grup de 12.

LA CORAL FLOR DE LIS

La Coral Flor de Lis fou fundada a finals de Gener de l'any 1992 per un grup de joves músics que tocaven a l'Esglèsia de Sant Miquel durant els actes religiosos. El seu objectiu era recuperar la tradició de cantar les tipiques Caramelles per Pasqua.

ELS URBANUS

La representació és més simpàtica que la realitat, però bé; també formen part del seguici popular quan baixen de missa, oi?

ELS TORRAIRES

En un diari del 1816, es relaten que van actuar en el transcurs d'unes festes celebrades a Montblanc

La primera menció documental del nom de Torraires, però, la trobem l’any 1849 quan actuaren davant la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. A mitjans segle XIX es van alçar castells de quatre de vuit, tres de nou, dos de set, i el pilar de set amb tota perfecció. I també els 3 de 9, 2 de 7 i l’espedat de sis.

El 1876, diversos diaris esmenten la divisió i els enfrontaments en el sí de la colla que derivarà en la partició en dos del grup. Naixien així la Colla Vella dels Torraires de Montblanc i la Colla Nova dels Torraires de Montblanc. Aquesta última colla es féu reconeguda pels seus pilars de sis i set pisos, i fins una vegada intentaren de fer el de vuit, que els caigué i per poc no maten a l’enxaneta.

A finals de segle, amb l'arribada de la fil·loxera, tot el món casteller es veuria greument afectat. Els Torraires no serien cap excepció i la colla (agrupada de nou) es veurà greument afectada; els castells anirien disminuint d'alçada i la colla aniria perdent membres fins a desaparèixer.

El 18 de desembre de 1994 es formaren oficialment, els nous Torraires de Montblanc.

ELS DIMONIS

Junt amb el drac, són els elements folklòrics bàsics del correfoc. Actuaren per primer cop el 3 de març de 1984. Primer es creà la Colla de Dimonis i posteriorment l’extingida Colla de Diables. Durant la seva actuació combinen la llum del foc amb el so.

CUCURULLA

Vestimenta típica per a les processons de setmana santa. Tot i que cada cop són menys, les cucurulles reafirmen la devoció d'algunes persones entorn la Setmana Santa. El nostre homenatge a la la gent de la Sang.

LA PUBILLA

La pubilla, figura tradicional catalana s'escolleix cada any per les Fires de Sant Maties i representa a la vila durant tot un any. El pubillatge és una figura tradicional catalana present a moltes poblacions del nostre país. Per cert, enguany la pubilla és la sòcia 700 de Barjaula...

EL DRAC

Tot i que es creu que en temps medievals la seva figura ja apareixia en diferents processons, no és fins al 1586 quan realment el drac queda documentat. Fou la Confraria de Jesucrist qui encarregà l’elaboració d’un cap de drac el qual fou destruït durant la Guerra dels Segadors (1642).

L’any 1981, com altres elements folklòrics de la vila, l’esperit jove per rememorar l’antic drac, incidí en la creació d’un nou drac el qual fou pintat per l’artista montblanquí Ismael Balanyà. Amb el temps, el drac es deteriorà i la Colla del Drac decidí realitzar-ne un de nou, utilitzant fibra de vidre amb el clar objectiu de reduir pes per tal de ser més àgil durant els correfocs.

LA MULASSA

La mulassa de Montblanc data de 1381, i és la més antiga de Catalunya. Durant temps passats fou propietat de blanquers i pelleters. Era sostinguda per dues persones i muntada per un cavaller. La cua era de pell i el cap, un esquelet autèntic, que representava un element ferotge que llençava foc.

La seva reaparició tingué lloc l’any 1981 i és de propietat municipal. La mulassa és portada per quatre persones que la fan ballar amb les melodies de les gralles mentre la mainada corre entre espantada i alegre al seu voltant.

BANDA DE MÚSICA VERGE DE LA SERRA

L’any 1981 es creà la Banda de Cornetes i Tambors amb un gran nombre de components. Anys més tard participaren en concursos. L’any 1996, alguns membres junt amb músics professionals i l'antiga banda de música decidiren crear l’actual Banda de Música Verge de la Serra, d’aquesta manera la vila de Montblanc disposa d’una banda municipal que té per costum acompanyar els gegants i nans durant les seves actuacions. A part de pasdobles també interpreta peces clàssiques i modernes.

LA PRINCESA

Des de fa 20 anys es celebra la representació de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc on, segons la tradició St. Jordi acabà amb el drac. La princesa s'escolleix popularment entre les noies de 18 anys que es presenten cada any per a representar un dels papers més importants de la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.

SANT JORDI

Igualment s'escolleix el qui farà de Sant Jordi, que ha de ser un xicot de 21 anys.

ELS ARMATS

Els armats, figura tradicional de la Congrecació de la Puríssima Sang de Montblanc, obren la processó per Setmana Santa. Només surten el divendres Sant i durant tot el dia fan guàrdia a Sant Miquel. A la nit i després de la solmene Processó del Sant Enterrament esclata el seu esperit folklòric en una exhibició a la Plaça Major.

ELS MACERS

Són dos, coneguts popularment com Macers o Porrers, i junt amb l’abanderat sempre acompanyen l’Ajuntament en les sortides oficials. Vesteixen amb una gramalla vermella i una gorgera blanca. Sostenen unes maces i uns platerets d’argent que daten del 1693, i antigament servien per donar aigua a les autoritats en entrar a l’església.